Segle III aC.

Els romans, encara no han arribat a la Península Ibèrica.

Fins llavors, els únics contactes amb pobles de la Mediterrànea, sempre comercials, s'havien produït amb fenicis, púnics i grecs, aquests darrers establerts a les seves colònies d'Emporion i Rhode, al golf de Roses.

En aquest context, el poblat íber de Sikarra probablament de la tribu del lacetans i localitzada al que avui en dia es Prats de Rei, controla un territori estratègic situat entre els ilergetes de l'àrea de l'actual Lleida i el laietans i kesetans de la costa i altres pobles dels Pirineus, al nord.

A finals d'aquest segle, adopten l'ús de la moneda per relacionar-se amb els grecs i, sobretot, amb els romans, tan bon punt aquests entren a la Península Ibèrica, de la seva habilitat amb la metal·lúrgia, aviat encunyaran moneda pròpia amb una qualitat notable.

Una d'aquestes monedes, feta amb plata i de la mida de l'ungla del dit petit, contè gravat el topònim local indígena més antic que avui en dia es coneix dels territoris de l'actual Catalunya, i que ha arribat fins a nosaltres practicament igual que com era fa poc més de 2200 anys: